Canon digital

El 22 de juny de 2006 va quedar enllestida la redacció definitiva de la nova Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) que, després de ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), va entrar en vigor el 29 de juliol. El nou text refet finalitzava així la seva trajectòria parlamentària, rebent el suport polític de PSOE, PP, CIU, IU i Coalició Canària i l'abstenció de PNB i ERC.

Aquesta llei, que data de 1987, ha estat reformada tres vegades. Aquesta última es va fixar l'objectiu d'incorporar a la legislació espanyola el contingut de la directiva europea sobre la Societat de la Informació (Directiva 2001/29/CE) i dels tractats de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) de 1996, guardant aspectes propis de la realitat espanyola com són els organismes arbitrals.

Una de las novetats importants del nou text és que la llei assumeix que es van a fer còpies privades de qualsevol obra artística que es compri i, per això, fixa com compensació econòmica per als productors artístics, el famós 'cànon' per còpia privada. Aquest 'cànon' queda sumat al preu final els suports digitals per a gravar i/o reproduir arxius (ja vigent en els CD i DVD des de 2003) però deixa al marge d'aquest pagament als discos durs d'ordinador i les línies ADSL que seran contemplats en altre reglament. La llista definitiva d'equips, aparells i suports digitals que havien de quedar subjectes al 'cànon' i la quantitat a pagar en cadascun (reeditable cada dos anys) devien haver estat fixats mitjançant un acord de les societats de gestió i els fabricants.

La LPI considera aquest pagament com "la deguda compensació que els fabricants i importadors d'equips, aparells i suports materials idonis per a reproduir obres protegides han de pagar als autors i altres titulars de drets de propietat intel·lectual".